Skip to content

El meu perfil personal

  • by

Vaig néixer a Sant Cugat fa 52 anys i pràcticament sempre hi he viscut i he fet un munt de coses.  Aquí vaig anar a l’escola, he anat a acadèmies, gimnasos, clubs, jugat a equips de bàsquet i futbol, participat a entitats… He viscut a cinc llocs diferents del poble. He muntat un munt de coses, petites i grans, des d’exposicions i ONGs fins a restaurants i empreses. Escrivia cada setmana a l’enyorat Diari de Sant Cugat. Ja fa més de 25 anys que formo part de la restauració i el comerç local. Soc soci de moltes coses: ANC, Òmnium, Sant Cugat Comerç, Sant Cugat Empresarial… Formo part d’una gran família santcugatenca. Els meus avis paterns hi estiuejaven i els meus pares s’hi van instal·lar l’any ’62. Sens dubte, soc d’aquests que els agrada saludar pel carrer, el meu cercle social és amplíssim i molt divers. Els meus fills em diuen que caminar amb mi pel poble és una mica pesat…

Un no sap mai com el veuen els altres, sí més o menys com em veig a mi mateix. Soc una persona sociable, adaptable, tot-terreny, molt empàtica i sensible, de llàgrima fàcil. Sé que soc tossut, de vegades, per això m’imposo a mi mateix el punt imprescindible d’humilitat, de tenir present en tot moment que potser no tinc raó per molt clares que vegi les coses. Em considero un jugador d’equip però també em veig fort, estable, d’idees clares, amb capacitat per exposar-les i liderar, tal com he fet ja moltes vegades i en molts àmbits. Diuen que escolto molt, que soc analític i també en ocasions una mica dur amb les determinacions que prenc. No em costa llençar-me a la piscina, quan has d’abordar un projecte el fracàs primer és sovint no haver-ho intentat. Soc treballador i molt capaç de tirar endavant amb molts projectes alhora. Duc sempre a sobre una certa sensació d’inconformisme, les coses en general podrien ser millors.

El que soc sobretot és una persona feliç, una persona que va entendre fa molt de temps que la meva felicitat depèn sobretot de la que pugui generar jo al meu entorn. Intento ser sempre, per tant, una bona persona, sempre disposada a ajudar.

Soc el sisè de set germanes i germans. Els meus pares i avis ens van deixar massa aviat, quan érem massa joves. Em sento no obstant afortunadíssim de tenir la gran família que tinc. Ells són àncora, suport i referència i la viva expressió de la diversitat que tenim al país. Amb ells he après que persones bones, cultes i intel·ligents poden veure la realitat de manera molt diferent. La veritat absoluta no existeix, tothom té part de raó. Amb la Mònica, la meva parella, compartim moltíssim, un llarg passat en què no ens coneixíem encara que ens ha fet com som, un present estable i ple de tot allò que es pot esperar i un horitzó de futur compartit que francament em fa molt feliç.

Tinc dues filles i dos fills, Alba, Maria, Carles i Jordi, els més importants de la meva vida, tots estudiants a la ciutat. Vull que trobin aquí el millor context per créixer i madurar, per aprendre i ser responsables del que passa al seu entorn. M’agradaria que si és el que desitgen trobin aquí mateix, a Sant Cugat, les millors oportunitats per formar-se i treballar i que puguin accedir a un habitatge digne i en condicions normals.

Voldria també que podessin viure a una país normal, que tinguin un Estat que els vagi a favor, no com ara. Que no els empobreixi ni els espoliï recursos, serveis públics, llocs de feina i oportunitats, que respecti la democràcia i no la impedeixi per la força violenta i la repressió. He arribat a la conclusió de què això només pot ser un Estat Català.

Com a santcugatenc em preocupa enormement l’estretor de l’ambició i la capacitat del govern que tenim ara, el tripartit d’ERC, PSC i CUP. Estem fent una passa enrere molt important que si es consolida potser ja no serà reversible. És un govern gens preparat per fer front als reptes que tenim, però sobretot per entendre el potencial de Sant Cugat i com l’hem d’explotar al servei de la gent, del bé comú, que al capdavall és l’únic que ens ha de moure. Sant Cugat excel·leix quan no s’aplana, quan diu sí a innovar, a ser agosarat. Això demana una alcaldia i un equip de primer nivell, preparat, compromès i a l’alçada del potencial i els reptes locals i de país.

Podem fer la ciutat ideal del futur. Podem ser la referència en la construcció del model de societat més just i més avançat almenys del Sud d’Europa però només si ho fem Junts. I si ho podem fer, ho hem de fer.

Sumem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.