Skip to content

Idees per avançar. Cohesió, Drets socials i civils, Cultura, Educació, Salut, Esport, Seguretat, Civisme

  • by

IDEES PER AVANÇAR

El programa de govern l’hem de fer entre quantes més persones millor, sumant talent, experiències i inquietuds.

Subscrivim el programa electoral de Junts per Sant Cugat de 2019. El volem actualitzar i enriquir de forma col·lectiva per construir una proposta electoral guanyadora però sobretot per portar Sant Cugat fins el màxim que pugui oferir a la seva gent, al seu entorn i al món.

Aquí tens algunes idees que ens agradaria compartir per valorar conjuntament i en el seu cas desenvolupar:

COHESIÓ. Drets socials i civils, Cultura, Educació, Salut, Esport, Seguretat, Civisme

Impulsarem el conjunt de la societat sumant amb la societat civil, les entitats i els individus

El potencial de Sant Cugat per afrontar que afrontem com a societat és enorme i evidentment va molt més enllà del de l’Ajuntament. El bon govern que liderarem ho tindrà molt clar, això, perquè el que compta és que les coses que han de passar, passin, amb independència de qui les promogui. Aquest és un principi d’actuació que s’estén a molts àmbits que van des de l’enfortiment de la xarxa de protecció social fins a aconseguir que cada racó de cada barri sigui tan bonic com només entre tothom podríem fer possible.

Les persones, al centre, totes

La política la fem per millorar les condicions de vida de la gent, de tota la gent. De forma planera però clara, perquè és així, treballem per aportar més felicitat a la societat.

Això demanda moltes coses en tots els àmbits de la vida. Cal un cotext urbà immillorable, net, bonic i endreçat, seguretat, un entorn saludable i favorable per l’activitat física, oportunitats per a tothom i també tenir molt present que moltes persones, potser qualsevol de nosaltres en algun moment de les nostres vides, ens poden passar coses que ens impedeixin seguir el ritme i viure en plenitud. A Sant Cugat no només podem, és que és la nostra obligació seguir avançant cap a la construcció d’una societat que promou el progrés de tots i cadascun dels seus individus i que té molt present que sempre hi haurà una part que no podrà, per la raó que sigui. El nostre compromís ha estat i sempre serà atendre-ho tot i mobilitzar tota la força, tan gran, de la societat per garantir que realment ningú queda enrere, ningú pateix per raons que podríem evitar com a conjunt, com a societat. Perquè tot plegat va d’això, va de persones, totes i cadascuna d’elles considerades individualment, que estaran sempre al centre de la nostra actuació.

La joventut, especialment, tindrà un futur ple a Sant Cugat

Vivim temps d’incerteses en què moltes conviccions que teníem per segures no només trontollen sinó que s’han manifestat com a gens consistents. Ni les pedres (els béns immobles) pugen sempre de valor, ni la democràcia està assegurada, ni la pau a Europa, ni tantes altres coses essencials que hem anat constatant els darrers anys. Hi ha molts fonaments de l’edifici social que potser durant molts anys havíem descuidat com a societat que requereixen clarament de nous esforços per a la seva consolidació i evitar que fem llenya, en expressió castellera.

Tampoc les generacions joves tenen garantides unes condicions de vida millors que les que les han precedit, com havia semblat durant molt de temps. Al contrari, l’estructura demogràfica i el context socioeconòmic planteja a les persones joves reptes casi insalvables que impedeixen moltes coses de vital importància com l’emancipació i la constitució de projectes familiars, de la forma que sigui, en condicions raonables de seguretat i de solvència.

A Sant Cugat comptem amb un sistema educatiu públic, privat i concertat de primer nivell des de la primera infància fins a l’etapa postuniversitària. Comptem també amb els millors ratis  de llocs de treball per habitant. Disposem de equipaments i serveis de tota mena per acompanyar la joventut en el seu camí vital, sempre millorables, esclar. Però no obstant, els joves troben moltes dificultats per romandre al seu poble i construir els seus projectes de futur. Així és, molts han de marxar per trobar les oportunitats que mereixen, tant els més formats com els que no ho estan tant. Estem perdent part del talent, la força de futur i el dinamisme que entre tothom hem ajudat a desenvolupar, generant un desequilibri a la piràmide d’edats que cal revertir per garantir no només que com a societat oferim el mapa d’oportunitats de tothom mereix sinó també un futur ple per al conjunt de la societat. És un fenomen que va més enllà de Sant Cugat, certament, però aquí és especialment intens i l’hem de combatre amb tota la determinació.

Això té dues causes principals. La primera és la dificultat objectiva d’accés a l’habitatge, i la segona, que va lligada, és el baix nivell salarial general de la joventut, que dificulten més que a les generacions precedents la construcció de projectes d’emancipació en condicions normals.

Per això, tal com desenvolupem més en els reculls més centrats en l’economia i l’urbanisme, a Sant Cugat garantirem les millors condicions possibles en aquests dos àmbits. Reforçarem més encara la potència socioeconòmica del nostre municipi per avançar cap a l’atur zero, aquí i al nostre entorn, perquè és la millor garantia de generació d’oportunitats per a tothom i per avançar cap a un repartiment just, sostenible i equibilibrat de la riquesa que generem. I en paral·lel, ens dotarem de la capacitat necessària per proveir els equipaments necessaris per evitar que ningú, cap persona arrelada a Sant Cugat, hagi de marxar per raons econòmiques. Sí, hem escrit “equipaments” perquè estem parlant d’intensificar no només l’habitatge de protecció oficial sinó d’intensificar sobretot la promoció d’habitatge “dotacional”, que és precisament aquell que no exigeix un creixement desmesurat de la ciutat, que ni volem ni ens convé.

Aquesta mateix esquema, accés a l’habitatge i generació màxima d’oportunitats, ha d’estar a disposició de qualsevol persona que per la raó que sigui (sotracs econòmics, viduïtat, malaltia, separacions i divorcis…) poden veure amenaçada la seva capacitat de romandre a la ciutat.

Vivim temps difícils que demanden sensibilitat, rigor i solvència

El marc que afecta la joventut realment afecta el conjunt de la societat. Hi ha molts indicadors socioeconòmics que expressen amb claredat un futur incert, fins i tot amenaçador, per l’acumulació de deute, la precarietat dels recursos públics, la inflació… Són temps per a una política molt conscient, rigorosa i solvent, i molt sensible a les necessitats de les persones. Si bé certament el context europeu ens confereix un coixí de seguretat que ha estat i continua essent vital, la seva força no és il·limitada i ho hem de tenir molt present.

La direcció política de l’àrea econòmica del Tripartit no està donant resposta. Ni entén el context ni fa previsió de la conjuntura social que podríem patir si les previsions es compleixen. És molt de lamentar que ni fins i tot quan hem proposat mesures concretes per fer front a una situació que en bona part ja tenim aquí (per exemple, la inflació interanual catalana és encara del 8,2% en el moment d’escriure aquestes línies) el Tripartit sigui capaç d’articular res, ni tan sols amb caràcter preventiu, per ajudar sobretot aquella part de la nostra societat que es troba en situació d’exclusió o de risc d’exclusió. Les grans proclames sí que les fan bé, però la realitat és la que és. 

No ens inhibirem respecte la independència

Pràcticament totes les forces polítiques, fins i tot moltes persones destacades de Junts, quan valoren la situació socioeconòmica i plantegen com hem d’avançar cap el progrés, la justícia social i la lluita contra l’exclusió i el patiment social no aporten, o no prioritzen, l’element clau, l’esdeveniment que ens cal propiciar per fer possible el gran salt de condicions de vida que mereixem, que és la independència de Catalunya.

Amb números a la mà i amb la informació més objectiva possible resulta innegable que Espanya és la primera causa de patiment social a Catalunya i que la independència és el camí que hem transitar el més ràpidament possible per generar les condicions de vida que mereix el conjunt de la societat, vinguem d’on vinguem, pensem el que pensem i parlem la llengua que parlem. La gent de Junts ho tenim clar, això, i per això proclamem a les nostres ponències fundacionals que el més gran i més il·lusionant projecte que tenim, la que és de fet la nostra raó fundacional, l’hem de promoure des de tot arreu, també des del territori i també des dels ajuntaments. Així és, si veritablement servim la societat no ens podem inhibir respecte el moment i les oportunitats que travessem com a país, al contrari, posarem tota la capacitat d’arrossegament i de lideratge per avançar clara i ràpidament, perquè és el que la societat mereix i el que sobretot necessiten les persones que més pateixen. Ho farem amb serenitat i amb intel·ligència, però també amb tota la determinació, perquè és el que demanda clarament l’interès general.

Potenciarem la qualitat de vida que aporta el Model Sant Cugat

Cada any es publiquen els indicadors que mesuren el nivell socioeconòmic dels municipis de Catalunya. Sant Cugat apareix de manera sostinguda en la primera posició, i tot els nostres barris surten també a les posicions capdavanteres, sempre clarament per sobre de la mitjana catalana. El mateix podríem dir respecte les dades d’exclusió i pobresa, som els que les tenim millor, tot i que MOLT lluny del nivell que voldríem. Diem-ho amb claredat, la gent de Junts prioritzem sobretot la justícia social i la disposició d’itineraris personals plens i dignes per a tothom i som els que treballem en aquesta direcció de forma més encertada. Cap municipi comparable presenta dades com les de Sant Cugat, almenys fins l’arribada del Tripartit.

Així és, el Model Sant Cugat, que desenvolupa diversos àmbits (territori i sostenibilitat, socioeconomia, cohesió i gestió pública avançada), és el que millor serveix la societat. És obra de molts, des del gran canvi iniciat l’any 1987 amb la investidura de l’alcalde Joan Aymerich, actualitzat i millorat per les successives alcaldies i governs fins la irrupció de l’actual.

El que farem des del govern, des del primer dia, és consolidar i actualitzar les diverses línies del Model SC perquè és que millor resposta dona a l’interès general malgrat no ser perfecte, és evident, la ciutat afronta i afrontarà sempre grans reptes d’alta exigència.

Sumarem amb i per la gent gran

Una proporció que creix acceleradament de la nostra ciutat som, serem, gent gran. És evident, Sant Cugat de cap de les maneres podria afirmar que assoleix els seus objectius si no és capaç d’oferir el millor context possible per als nostres grans. Com a aproximació general, per tant, és evident que estem davant d’un sector que anirà requerint més i millor atenció pública en la mesura en que va creixent la seva envergadura, és a dir, cada cop serà necessari dotar més pressupost i més i millors equipaments i serveis.

Com en molts altres àmbits, la realitat d’avui ve marcada per la precarietat general de les pensions i dels serveis públics, que no estan a l’alçada de les necessitats de la societat catalana en general en bona part per la incidència de l’Estat. Tot i que la llei determina un 50% de finançament a la dependència, l’Estat sufraga a penes el 20%, és la Generalitat la què malgrat el seu crònic ofec financer ha de fer front al 80% restant en un sistema lent i complex que allarga fins l’inacceptable els terminis de  reconeixement oficial de la necessitat de suport emparat per la llei. La situació és molt complicada i res indica que hagi de millorar substancialment. El dèficit de la seguretat social creix inexorablement i el del conjunt de les administracions creix i l’estructura de la piràmide demogràfica no permet albirar solucions espontànies. Els baby boomers ja s’estan incorporant al col·lectiu. Ara afegim la inflació i les conseqüències de la Guerra d’Ucraïna, que sembla que s’allarga en el temps, i l’encariment general de productes bàsics i subministres. Molta gent està patint, no ho podem acceptar.

Sant Cugat compta amb equipaments i serveis orientats a la gent gran però la ciutat ha crescut més ràpidament, necessitem més i millors espais de socialització, residència i convivència per atendre aquesta necessitat creixent. Les reivindicacions de persones que lideren el col·lectiu són clares, estem parlant d’un segment de població molt gran i divers amb un ventall de necessitats que requereixen espais i serveis diferenciats. Destaquem en aquest punt la conveniència de donar compliment a allò que realment reclama la major part del col·lectiu, que és poder quedar-se a casa seva amb el degut suport i acompanyament. Des d’aquest punt de vista tot sembla indicar que afrontem una necessitat clara i creixent de reforçar els serveis d’atenció domiciliària.

Adaptarem la normativa implantada en matèria de mobilitat a les especificitats de la gent gran, els objectius que tothom compartim de lluita contra el canvi climàtic han de ser plenament compatibles amb la defensa del dret a la mobilitat sostenible, molt especialment de la gent gran. Igualment, vetllarem perquè el nou plantejament del transport públic, que licitarà l’AMB, garanteixi a tots els barris de la ciutat l’accessibilitat i les correctes condicions d’ús per part dels nostres grans. 

Dins el col·lectiu hi ha molta necessitat, però també molt potencial d’aportació. Bona part de les persones jubilades, per exemple, atresora dècades d’acumulació de coneixement i d’experiències, gaudeix de condicions de salut envejables i de certa seguretat socioeconòmica que les permet jugar un paper que una societat intel·ligent com la nostra ha de saber posar en valor oferint els canals i els espais adequats per fer-ho. 

Infància i família

Sant Cugat està qualificada com a ciutat Amiga de la Infància fa molts anys i compta amb serveis i infraestructures pensades per al seu benestar. El proper curs serà el primer en què l’antic P2, ara I2, quedarà integrat en el sistema amb les mateixes condicions que els P3, P4 i P5 segons decisió del govern de la Generalitat que comptarà amb el cofinançament de l’Ajuntament, com no podria ser d’altra manera. Però tenim encara recorregut de millora malgrat els forts avenços en tarifació social (preus públics adaptats a la renda de les famílies) implantats en mandats anteriors.

La família, en qualsevol dels seus formats, segueix sent la cèl·lula nuclear de la societat, mecanisme de transmissió de coneixement i valors, xarxa de suport i de protecció. Lamentem la retirada per part del Tripartit de part del suport públic municipal a les famílies nombroses, no entenem que hi tenen en contra. Hem presentat al·legacions en cada ocasió a tant a les ordenances fiscals com als pressupostos. Les famílies que decideixen tenir més de dos fills realitzen una aportació molt rellevant al futur de la societat que mereix el suport públic, ni que sigui de menor quantia com el que pot fer un ajuntament per exemple bonificant l’IBI de les llars de valor cadastral normal o baix que allotgen famílies nombroses.

Ciutat 100% saludable

La salut, naturalment, és el primer. Més enllà de l’exigència d’avançar ràpidament en sostenibilitat, en la qualitat de l’aire que respirem, soroll, etc. Sant Cugat ha de fer possible l’extensió dels hàbits que incrementen la salut de la població i la millora de la qualitat de vida durant cada vegada més i més temps. La qualitat urbana, comptar amb una ciutat a escala humana que afavoreix la passejada i la interacció, juga un paper essencial que no podem menystenir, al contrari.

Hem de comptar també amb serveis de salut a l’alçada de les necessitats d’un municipi de la grandària del nostre. Els dèficits existents es venen arrossegant durant massa anys i perjudiquen clarament la població. Patim encara moltes mancances en molts àmbits de l’atenció mèdica, la més gran de les quals és la de no comptar amb un hospital de referència al nostre municipi. Aquesta qüestió s’ha de resoldre d’una vegada, per la via que sigui: amb altres municipis propers o sense, ocupant instal·lacions en desús de l’HGC, conveniant.. com sigui, però s’ha de resoldre.

Ciutat educadora i integradora

Sant Cugat compta amb una gran riquesa en el seu sistema educatiu de la qual ens hem d’enorgullir tant dins el sistema públic com en el concertat i privat. No obstant aquest és un dels àmbits que ens preocupa, per diverses qüestions.

Ens preocupa, i molt, que les oportunitats que reben les nostres filles i els nostres fills siguin les mateixes amb independència del sistema educatiu que els acull. Ens preocupa també si no estarà passant que estiguem creant comunitats socials diferenciades en funció de l’escola dels infants, creiem que Sant Cugat ha de promoure de manera decidida la interacció entre les diverses comunitats educatives perquè totes i tots som un sol poble i hem de vetllar, conjuntament, per garantir tot allò bàsic per a tothom. Ens preocupa que els diversos sistemes podrien estar generant maneres d’entendre la societat menys reconciliables que uns anys enrere. Ens preocupa que l’actual conflictivitat laboral del sector, que apareix de manera cíclica, pugui afectar la qualitat general del sistema públic i que s’agreugin les diferències i les escletxes entre els sistemes i les escoles. I altres.

No cal dir-ho, el sistema educatiu determina les bases del futur de la societat, la seva cohesió, la capacitat d’oferir oportunitats per a tothom dins un marc just que equipari perspectives de futur per infants i joves amb independència de quin sigui l’origen de cadascú.

Ens preocupa també l’agressió constant de les institucions espanyoles a la llengua catalana en el sistema educatiu. Temem que molts voldrien sistemes diferenciats per llengua, cosa que entenem que suposaria una estocada greu a les perspectives de futur de ser un sol poble, una societat que progressa des de la unitat. El català és la llengua que determina l’amplada del cercle social i cultural i de les perspectives educatives i professionals d’infants i joves. El castellà tothom el té, una part massa important de la nostra infància pot patir un estretament injust de les seves perspectives de futur si el sistema no garanteix les seves competències plenes en l’ús de la nostra llengua, del català, per a tothom. 

La capacitat d’integració del sistema educatiu s’estén també a les persones adultes. Constatem la necessitat molt clara de reforçar el sistema, un cop més en un marc de col·laboració, qe ha de permetre que totes aquelles persones que per a raó que sigui han quedat descavalcades de l’itinerari estàndard trobin les oportunitats que mereixen per reprendre’l i maximitzar les seves oportunitats.

Cohesió

La cohesió d’una societat es fonamenta en àmbits com ara la justícia social, el sentiment de pertinença i la identitat, la cultura, la salut, la seguretat i molts altres. Una societat injusta, intolerant amb la diferència, incapaç d’oferir oportunitats, insegura o inculta és molt més difícil que realment ofereixi el context necessari que volem al servei de tothom.

Cultura

La cultura com a factor cohesionador i creador d’identitat compartida és determinant sempre, però especialment en un municipi com el nostre en què el percentatge de població que no hi ha nascut és tan elevat. El substrat d’idees, principis i valors que conreem com a societat són crítics per al desenvolupament d’una societat conscient de si mateixa, implicada, solidària i arrelada en accions i principis centrats en la idea del bé comú. Parlem també de maduresa i de civisme, d’afavorir el creixement dels individus perquè cultura és llibertat, és capacitat de discernir amb criteri.

Per raons com aquestes promourem el potencial cultural, a tot arreu i en tots els seus vessants,  perquè la cultura teixeix fils invisibles de cohesió, d’identitat i d’arrelament, ens fa créixer com a persones i prestigia la nostra ciutat. Les nombroses entitats i empreses del sector han de percebre i gaudir de l’acompanyament i el suport públic perquè el seu paper va molt més enllà i és del tot coincident amb l’estratègia pública que defensem. Enfortirem els instruments de debat i de diàleg, i de direcció col·legiada tot millorant el potencial operatiu i d’implementació de les decisions preses col·lectivament. Vetllarem en tot moment per la dotació i la gestió adequada, més descentralitzada, dels equipaments i concretarem l’ús i la planificació dels molts que resten pendents.

La cultura és també un sector econòmic molt important per a Sant Cugat que compta amb nombrosos operadors, amb o sense ànim de lucre. És una de les potes clau per al desenvolupament de la nostra economia urbana que s’ha de dur a terme en estreta col·laboració amb el sector del comerç, la restauració i el turisme. Sant Cugat té actius importants que des de l’organització adequada i amb un lideratge convençut han de permetre sinergiar esforços de comunicació i màrqueting, reduir despeses i potenciar el rendiment i la sostenibilitat de les activitats. L’entitat empresarial local Cugat Mèdia ha de jugar un paper clau en aquest àmbit.

El teixit associatiu és vital

Impulsarem les entitats culturals, socials, esportives, cíviques perquè aporten un valor immens a la ciutat, són un dels pilars troncals que cal protegir i impulsar de forma imperiosa. La seva dependència de la capacitat de finançament públic és excessiva i constitueix un dels seus principals riscos de futur. El pressupost ordinari de l’ajuntament, molt mal gestionat els darrers anys, genera un risc de retallades que podrien posar aquests poderosos instruments de cohesió en risc. Per això impulsarem línies complementàries de suport més orientades a la “capitalització” de les entitats, al seu enfortiment estructural per fer-les més sòlides davant els alts-i-baixos que poden patir les finances públiques i oferir tot el suport públic que mereixen.

Les nombroses persones que dediquen temps i esforç a impulsar-les desinteressadament mereixen tot el suport i reconeixement de l’ajuntament. Sense la seva aportació Sant Cugat no seria el que és.

La xarxa de protecció social

El 18% de la població està en situació d’exclusió o de risc d’exclusió. Són dades molt bones comparades amb qualsevol altre municipi similar però per a nosaltres són inacceptables, una societat amb tanta capacitat com la nostra no se les pot permetre. La clau és precisament aquesta: que si abordem la qüestió essencialment des de la mirada del sector públic l’impacte és potent però insuficient. És el conjunt de la societat la que té la capacitat d’aconseguir que veritablement “ningú quedi enrere”, l’ajuntament en solitari no ho aconseguirà mai. Estem parlant de nombroses circumstàncies que cal atendre, persona a persona, per revertir la situació, i de què per fer-ho possible cal liderar des de l’Ajuntament un context col·laboratiu que mobilitzi tot allò necessari de tots els sectors: persones amb capacitat i disponibilitat, centres educatius de tota mena, comerços i empreses, administració i, evidentment, les entitats. Només podem aconseguir l’objectiu, un cop més, sumant.

Reorientarem els serveis socials públics. No només han de comptar amb tots els recursos necessaris per fer front a totes les necessitats imperioses i assistencials. Cal que s’orientin sobretot a ajudar les persones concretes, amb nom i cognom, que per circumstàncies que ens podrien succeir a qualsevol, també en a tu i en a mi, han caigut en una situació de dependència de la qual han de poder sortir. Ningú vol dependre de l’assistència pública, totes i tots aspirem a la llibertat, a l’autosuficiència i l’afirmació personal. Són molts els prismes que s’aborden que entenem que cal sobretot orientar cap a l’acceleració de la sortida de la situació de necessitat de les persones usuàries. Parlem de formació, acompanyament emocional, habitatge, condicions sanitàries, de la necessitat de trobar camins de sortida en l’àmbit laboral i/o social quan això sigui possible… Sant Cugat té força més que suficient per aconseguir autènticament que la manida ambició de què ningú quedi enrere esdevingui una realitat.

L’atur i la precarietat laboral fonamenten sovint les situacions d’exclusió. Per aquesta raó les polítiques orientades a potenciar la nostra economia (desenvolupades en un altre apartat) són tan crítiques. No es pot construir una societat que maximitza la justícia social sense una economia potent, diversificada, responsable i competitiva. Tenim certament dades d’atur i de qualitat del treball molt millors que l’entorn, però per a nosaltres segueixen sent inacceptables. Tenim prop de 2.000 persones sense feina i moltes altres que tot i treballar pateixen grans dificultats per tirar endavant. L’atur baix afavoreix salaris i condicions laborals dignes, és per tant el motor més important de redistribució de la riquesa que des d’un ajuntament podem empènyer, atès que evidentment l’impacte de les polítiques fiscals locals tenen un potencial molt reduït. S’afirma sovint que la millor política social és impulsar l’economia, la creació de riquesa i la seva distribució justa. És cert, però no suficient.

Potenciarem els drets civils i la igualtat perquèper sobre de tot som persones, tant és com siguem, què pensem, quina sigui la nostra orientació sexual o la nostra confessió religiosa. Som persones, cadascú amb el nostre pensament i la nostra cultura, totes mereixedores de dignitat, reconeixement i protecció sempre que siguin respectuoses amb els drets i les creences dels altres. Una societat avançada es fa així, convivint i aprenent amb els pròxims i amb els diferents, acollint i integrant, amb ment oberta i cor acollidor. L’assumpció de drets també implica deures, exigim tolerància i civisme i difondrem la convicció de què no només tothom pot sumar sinó que tenim totes i tots el deure de mirar de fer-ho.

Afegim en aquest punt la necessitat de reforçar el plantejament d’itineraris vitals plens per a totes les singularitats. La societat és molt diversa i tota ella mereix oportunitats de desenvolupament integral. Les persones amb capacitats diferents, les que pateixen trastorns de l’espectre autista (TEA) o altres diversitats en l’aprenentatge i la convivència, restriccions a la mobilitat o discapacitats de qualsevol mena han de poder gaudir a Sant Cugat d’un escenari d’oportunitat tan enriquidor i facilitador com qualsevol altra persona.

El civisme és també un element cohesionador clau i els darrers temps estem vivint una lamentable i pronunciada passa enrere. El civisme és un concepte molt ampli que recull una llarga llista de qualitats i d’actituds per viure en comunitat. Incorpora tota mena d’esdeveniments que vivim en el nostre dia a dia, si respectem o no els passos de vianants i els carrils bici, si cedim el pas, fem servis adequadament papereres i contenidors o si som amables i ajudem les persones que ens creuem i ho poden necessitar. La ciutat empitjora i bruteja, en sentit ampli, no només per la incapacitat dels serveis públics municipals de corregir la manca de civisme d’algunes persones sinó també per la menor actitud cívica d’una part minoritària de la societat. Les pintades i els gargots, per exemple, generen despesa i empitjorament general. En molts casos, a més, quan expressen missatges socials i polítics ens endinsen en una mena d’imposició que la resta, naturalment, no podem compartir. Ens venen a dir que els hem de llegir, ho vulguem o no. L’ajuntament neteja només allò que passa a l’espai i els edificis de la seva titularitat, va sent hora ja d’articular un mecanisme compartit útil també per allò que passa a l’espai privat, perquè ens afecta per igual sigui quina sigui la titularitat del bé afectat.

El lideratge polític del govern municipal ha de remar també en aquesta direcció, la del civisme en el marc de la política i la vocació del servei públic. Cal recuperar el prestigi i l’exemplaritat de la institució, fomentar de forma visible el respecte i la col·laboració entre les diverses sensibilitats polítiques perquè al capdavall totes i tots volem el mateix, ni que sigui des de prismes diferents. L’assentament d’un clima cívic que ens reforci com a societat passa també per aquestes coses, per debatre civilitzadament, per ser transparents i col·laboratius, per no llençar merda els uns als altres per interessos electoralistes. 

La ciutat de l’esport i l’activitat física

Ens cal un fort salt endavant en equipaments esportius per a la pràctica de l’esport i l’activitat física, formal i informal, per a totes les edats. Hem d’evitar l’abandonament dels hàbits esportius i saludables, massa abundant en moltes franges d’edat. No ens cal només un nou pavelló sinó diversos i instal·lacions menors, cobertes i adequades per a la pràctica informal per tot el municipi. Promourem l’autoorganització i la gestió col·laborativa de les instal·lacions. Posarem en valor la feina desinteressada i impagable dels dirigents dels clubs i entitats esportives i els seus esforços per dotar la nostra societat de valors i competències més elevats a través de la pràctica esportiva i de les activitats saludables.

Ciutat segura

No farem demagògia. No es tracta només de dades sinó també de sensacions. Els robatoris i la resta d’activitats delictives creen molt patiment no només a les persones directament afectades sinó a totes les del seu entorn, el seu barri. Mereixem viure en un context en què no haguem d’estar patint sempre per si ens passen coses a nosaltres i les persones que estimem i convivim. La capacitat municipal és i serà sempre limitada però pot millorar. Com en tants altres àmbits hem d’accelerar la implantació de tecnologia per augmentar l’eficiència dels cossos de seguretat, hem d’enfortir la col·laboració, reforçar plantilles i millorar la seva organització. És molt important posar en valor la feina dels que ens protegeixen, en el nostre cas sobretot de la policia local i els mossos d’esquadra. La seguretat és un dels pilars essencials de qualsevol societat avançada.

A Catalunya el sistema no és òptim, els municipis competim per retenir plantilles que ens ha costat molts recursos i molt de temps formar, cal millorar també més enllà del nostre municipi per aconseguir que els esforços invertits reverteixin en benefici dels que els han finançat per poder garantir a la societat una dimensió adequada del cos i dels recursos.

Igual que en altres àmbits de la gestió pública municipal, creiem que els barris han de comptar amb capacitat operativa pròpia, amb una policia de proximitat suficient i preparada en intensa coordinació amb els instruments de governança als barris que activarem.

Protegirem els drets dels animals

La ciència (i l’experiència personal) ha demostrat ja àmpliament que els animals pateixen, tenen sentiments i emocions. L’ordenament i els costums es van adaptant lentament a aquesta realitat, així com les pautes de comportament i de consum d’una part creixent de la ciutadania, tot i que molta altra n’és encara aliena. Com en tantes altres matèries hem d’accelerar el procés d’adaptació tant del nostre ordenament com de les nostres festes i tradicions.

L’entorn urbà com a generador de benestar

El conjunt de la proposta SUMEM està pensat per impulsar les condicions de vida materials i immaterials per al conjunt de la societat, per a totes i cadascuna de les persones que la integrem, considerades individualment. El dinamisme de carrers i places, la facilitat per a la interacció social, la percepció de què vivim en un marc saludable, just i segur així com la confiança en el sistema són elements clau per millorar la felicitat de les persones. En l’apartat corresponent desenvolupem la proposta referent a la gestió del territori que ens acull i el requisit imperiós de plantejar totes i cadascuna de les accions que durem a terme dins un marc estricte de sostenibilitat, que faci possible un futur en plenitud per a tothom.

El context estètic és molt determinant, volem que cada racó de cada barri ens aporti llum i benestar, seguretat i pau i això només ho podrem fer entre totes i tots, si la majoria de nosaltres estem disposats a aportar una mica més enllà de la porta de casa nostra per fer del nostre poble, del nostre barri, un lloc millor per a tothom. Ho tenim clar i generarem el marc per fer-ho possible.

A Sant Cugat, en definitiva, hem de SUMAR…

Així, amb aquests fonaments, construirem una ciutat que suma, en positiu, una ciutat-comunitat (concepte escoltat recentment al Sr. Jaume Castro, coordinador de la Comunitat de Sant Egidi)basada en la bona fe i la voluntat honesta de millorar el món de la majoria dels que hi residim. Són moltíssimes les persones i les organitzacions que aporten desinteressadament per millorar la vida dels que ens envolten. I moltíssimes més les que en les condicions adequades ho podrien fer també.

El potencial de creixement de Sant Cugat, ja ho hem dit, no resideix només en el pressupost púbic, està sobretot a la seva societat civil, a les seves entitats, als centres educatius, a les empreses i els comerços. Articularem allò necessari, perquè el compta és que les coses que haurien de passar, passin, amb independència de qui les finança o qui les tira endavant. La mirada estreta del Tripartit que des de la seva desconfiança crònica separa allò públic d’allò privat ens frena a totes i tots, sobretot, paradoxalment, a les persones que més pateixen.

És precisament la capacitat de suma la que ens farà més forts. Ho ha fet en el passat i ho ha de tornar a fer en el futur. Si el proper govern municipal és capaç de liderar i sumar amb la societat civil Sant Cugat avançarà com no ho ha fet mai abans en progrés social i econòmic, en justícia social i en qualitat urbana. Serem un municipi que aportarà més que cap altre al conjunt de la societat i al menor cost fiscal possible.

… i hem de liderar

És precisament aquesta capacitat de suma la que ens ha atorgat la capacitat d’aconseguir que des de Sant Cugat podem liderar el nostre entorn en pro del bé comú, i si podem tenim la responsabilitat de fer-ho. Ho hem de fer a tots els nivells: al partit, a les institucions i al territori, perquè molts aspectes clau del benestar present i futur de la societat no queden dins l’abast d’actuació municipal. Des d’aquí no podrem resoldre el canvi climàtic, tindrem poca incidència en l’atur, els salaris, les pensions i els subsidis, en les condicions de vida del nostre veïnat dels municipis de l’entorn, no podrem resoldre la qüestió de l’AP7 ni els dèficits d’inversió en infraestructures clau, sobretot les estatals. Però si sumem, si anem units, la nostra força es multiplicarà. Hi ha molt del que hem de resoldre que depèn de la nostra capacitat de lideratge decisions polítiques de la Generalitat, de l’Àrea Metropolitana i de l’Estat (mentre ho segueixi sent).

Ens cal la força de la suma per impulsar la realització de tots aquells canvis i transformacions que necessitem més enllà de l’àmbit d’actuació de l’ajuntament i sense els quals no serem capaços d’aportar en plenitud les condicions de vida que mereixem totes i tots. Per això et convidem a sumar per multiplicar, a dins i molt més enllà, tant com calgui i en benefici del conjunt.

SUMEM!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.