Skip to content

LES OMBRES DEL MODEL SANT CUGAT. SÓN REALS?

  • by

El fet que Sant Cugat sigui tan valorat, que hagi tanta gent de fora que voldria venir a viure-hi, evidentment provoca problemes importants perquè tensiona la demanda a l’alça molt més enllà del que correspondria al creixement natural i per tant els preus del sòl i dels immobles que dificulta la permanència al nostre municipi. Això pot estar provocant diversos efectes negatius importants:

  • Per una banda, fan difícil que llogant-los es pugui obtenir una rendibilitat competitiva de l’estalvi. Això fa que el mercat de lloguer sigui car a Sant Cugat però no impedeix que el més del 35% dels residents estiguin de lloguer (27,4% a Catalunya).
  • S’afirma que hi ha una part important de la població que té dificultats per quedar-se a Sant Cugat, sobretot persones joves en fase d’emancipació i qualsevol que hagi patit un daltabaix familiar / social / econòmic per qualsevol raó (divorcis, viduïtat, atur…). Sant Cugat podria per tant patir una situació de gentrificació i d’elitizació indesitjable.
  • S’afirma igualment que aquest model de ciutat és elitista i excloent, que deixa molta gent enrere. S’associa a “la dreta”, i diuen que nosaltres som “la dreta”. Es repeteix un cop i un altre que la meitat de la població no pot fer front a les despeses d’habitatge.

Aquestes afirmacions són la base teòrica del govern tripartit, juntament amb el que ells anomenaven les emergències ètica i ambient.

Sobre les dificultats d’arribar a final de mes. Pobresa i exclusió social

Tots els representants dels partits que podrien formar un govern alternatiu al de Junts repeteixen una i una altra vegada frases en la línia d’afirmar que la meitat dels residents a Sant Cugat pateix dificultats i que això és culpa dels governs anteriors, que han construït un model de ciutat que afavoreix la desigualtat, elitista i excloent, que deixa un munt de gent enrere i que expulsa població. Aquesta és una part molt troncal del seu discurs.

L’origen d’aquestes asseveracions prové sobretot del Baròmetre Inclusiu de 2020 (https://www.santcugat.cat/files/651-17435-fitxer/Bar%C3%B2metreInclusiuSantCugat2020_210721.pdf). Aquest informe, per ser precisos, indica que “Les persones residents a la ciutat que enguany afirmen tenir moltes, algunes o certes dificultats per fer front a les despeses de l’habitatge (hipoteca o lloguer) representen pràcticament la meitat de la població (49,7%), una proporció que s’ha incrementat 7 punts percentuals respecte a les dades obtingudes fa 3 anys.” Les dades són de 2020, l’any de més afectació socioeconòmica de la pandèmia. No s’especifica quin percentatge té “moltes”, “algunes” o “certes” dificultats, ni què volen dir aquests qualificatius, que no deixen de ser subjectius. Tampoc compara les dades amb l’entorn.

Una mica més endavant diu que “Observem un increment (de 2,1 punts percentuals) de les llars que no poden fer front a les despeses derivades de l’habitatge (hipoteca, lloguer i subministraments bàsics), passant de l’11% al 13,1%. Aquesta dada és del 8,1% segons l’enquesta de condicions de vida 2019 calculada per al conjunt del país”. És a dir, amb dades d’abans de la pandèmia, a Sant Cugat hi havia un 11% i a Catalunya un 8,1% de llars que no podien fer front a les despeses de l’habitatge, la qual cosa tenint en compte que el marge d’error de l’enquesta santcugatenca és del +-4,5% no es pot dir que sigui una dada massa concloent. Malgrat això, afegeix que “posa de manifest que un dels principals problemes de Sant Cugat continua sent el de l’habitatge, un problema que no només persisteix, sinó que s’agreuja.”…

Una de les poques dades disponibles comparables amb les que aporten les estadístiques oficials és la del risc d’exclusió social, que era en 2020 del 26,3% a Catalunya i del 18,4% a Sant Cugat.

Tot semblaria indicar, per tant, que no es pot dir en absolut que Sant Cugat estigui pitjor que altres municipis en termes de pobresa o d’exclusió. La resposta habitual davant aquesta afirmació és que això és així perquè Sant Cugat expulsa la seva pobresa, la gent ha de marxar.

Realment Sant Cugat expulsa població per raó de renda?

Les raons per les quals una persona o una família decideixen canviar el seu municipi de residència poden ser molt variades i no es troben desagregades a les estadístiques que s’han consultat. Certament, és evident que hi ha migracions provocades per canvis personals o familiars amb impacte econòmic (emancipació, divorcis, viduïtat, atur…) però això passa a tots els municipis i aquests canvis no necessàriament impliquen una migració forçosa, sinó simplement quan passen aquestes coses moltes persones, de qualsevol nivell de renda, opten per mudar-se, per canviar d’aires. Si mirem les dades en absolut es poden treure conclusions consistents:

Com hem d’interpretar que emigri molta més gent de L’Hospitalet que de Sant Cugat? És evident que en tots dos casos, com en qualsevol altre, hi ha migració forçosa, però quanta? També en tots dos casos hi haurà migracions buscant millores de qualitat de vida, ambients més rurals, i moltes altres que tenen a veure amb raons laborals o professionals, esclar… És difícil de dir partint simplement de les dades fredes.

El que sí es pot afirmar és que:

  • Sant Cugat no és gaire diferent de la resta de municipis comparables.
  • En alguna mesura que desconeixem, tots els municipis comparables, Sant Cugat també, expulsen població per raó de renda i aquest és un fenomen molt indesitjable que cal combatre.
  • És intuïtivament molt probable que a Sant Cugat aquest fenomen sigui més greu, que hi hagi un major percentatge de població expulsada per raó de renda que a d’altres municipis, simplement perquè Sant Cugat és més car.
  • Però igualment, també és bastant probable que Sant Cugat tingui més capacitat de retenció perquè és capaç d’oferir més oportunitats vitals a la seva gent (més formació, més i millor ocupació, millor xarxa de protecció social, etc.). 
  • En tot cas, les dades són molt clares: en absolut es pot dir que Sant Cugat hagi tingut governs elitistes ni justificar una necessitat imperiosa de densificar la ciutat i incrementar la seva població total amb l’argument de que Sant Cugat expulsa població.

El seu relat és en el millor dels casos, dubtós

En conclusió, Sant Cugat sí ha de sostenir i enfortir les seves polítiques orientades a fer possible la permanència de la seva població al municipi, com qualsevol altre municipi comparable, però el problema és clarament molt més general, tot i que segurament més greu en el nostres cas. (Consulteu l’Annex d’Alternatives polítiques per minorar l’expulsió per raó de renda” per a més detalls). No mirem evidentment de restar importància a la pobresa, ans al contrari! La situació de patiment socioeconòmic de cadascuna de les persones amb què convivim representa la nostra primera preocupació, ens commina i ens mobilitza.

Però és inevitable constatar que aquestes dades no poden fonamentar un canvi de model com el que propugna el tripartit. És més aviat al contrari, les dades posen de manifest que Sant Cugat, el Model Sant Cugat, de fet, és capaç d’oferir moltes més oportunitats a la seva gent durant tot el seu cicle vital. De fet ha estat aquesta l’ambició de tots els governs precedents.

Sí, hi ha desigualtat de rendes, però…

A Sant Cugat hi ha efectivament grans rendes i grans patrimonis i un ampli segment mitjà i mitjà alt pel que fa a nivell socioeconòmic que porta la mitjana a nivells molt alts:

Els deu municipis amb un nivell socioeconòmic més elevat. Catalunya = 100

Hi ha també persones i famílies que travessen dificultats, menys que a l’entorn, i que han de trobar al nostre municipi la millor xarxa de protecció que com a conjunt siguem capaços d’oferir. En tot cas, la millora de la distribució de la riquesa no està a penes en mans de cap govern municipal i dins l’estret marge disponible aquest ajuntament té les seves capacitats de reequilibri pràcticament al màxim.

Destaca molt un altre aspecte cabdal, que és el de la bastant homogènia distribució de la riquesa entre tots els barris de la ciutat i el fet que tots ells, sense excepció, estan clarament per sobre de la mitjana catalana. Segons l’Índex socioeconòmic per barris a Sant Cugat. Catalunya = 100:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.