Skip to content

Moció de Junts per Sant Cugat a favor del dret a la mobilitat sostenible i de la reducció de l’impacte social, sanitari, ambiental i econòmic del col·lapse de l’AP7

  • by
  1. Atès que des de la finalització de les restriccions provocades per la pandèmia es reprodueixen amb molta freqüència les situacions de col·lapse viari a l’AP7 a la zona del Vallès, així com al seu lateral B30. Aquest fet implica un perjudici molt greu a les condicions de mobilitat de persones i mercaderies, pèrdua general de condicions de vida i una greu minva a la competitivitat que el territori pot oferir al nostre sistema econòmic i social.

CONSEQÜÈNCIES

  • Atès que aquesta autopista constitueix probablement la primera causa de contaminació als municipis que travessa especialment als trams més congestionats. El progrés cap a la mobilitat sostenible avança massa lentament, l’electrificació dels vehicles és encara escassa, així com la dotació d’infraestructures de càrrega que la facin viable per a moltes tipologies de recorregut. A banda, existeixen dubtes sobre la viabilitat tècnica a curt i mig termini de l’extensió massiva del vehicle elèctric en diversos aspectes com ara la capacitat de la xarxa per abastir la demanda derivada, així com dubtes sobre quin és el model òptim de futur (elèctric vs hidrogen, per exemple).
  • Atès l’important impacte en la salut que afecta la població. Per exemple, segons el recentment publica estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que ha avaluat l’impacte del soroll del trànsit rodat pel que fa a les molèsties i a la seva derivació en morts preventives en més de 740 ciutats europees, s’estima que el 59,6% de la població de Sant Cugat està exposada a nivells de soroll perjudicials per a la seva salut arran de la circulació interurbana en estar sotmesa per sobre dels límits de 55 dB. A més a més, fins al 9,70% de la ciutadania n’estaria patint un “alt grau de molèsties”.
  • Atès que les condicions de vida de les persones depenen en bona mesura de la grandària dels mercats locals i les condicions de mobilitat de persones i mercaderies. El col·lapse viari empetiteix l’espai en què la interacció del mercat local es pot desenvolupar en condicions raonables d’eficiència. Això provoca una hiperconcentració de la demanda en un perímetre massa petit en relació al volum de persones i recursos que el demanden, amb el conseqüent encariment de tota mena de béns i serveis. Tots els municipis grans i mitjans de l’entorn metropolità pateixen un procés estructural d’encariment de l’habitatge per aquesta raó, exclusió social i un efecte expulsió per raó de renda cap a municipis més barats de l’interior que han de suportar importants alces en la demanda dels seus serveis socials, sense més recursos.
  • Atès que la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) constitueix un sistema urbà de 5,3 milions d’habitants, dels quals només 1,6 milions resideixen al municipi de Barcelona. Diverses concentracions urbanes de Barcelona i el seu entorn són de les més denses d’Europa i a causa del dèficit d’infraestructures conviuen a relativament pocs kilòmetres de distància amb comarques o municipis que pateixen en alguna mesura les conseqüències de la desertització i/o de la migració de persones joves que no troben prou oportunitats de ple desenvolupament en el seu entorn d’origen.

CAUSES

  • Atès que segons diversos informes recents d’entitats com ara Cambra de Barcelona o Foment del Treball, així com de la Generalitat i altres diverses fonts han posat de manifest, novament, l’inacceptable dèficit d’inversió pública estatal en infraestructures a Catalunya, que afegit a l’infrafinançament general de la Generalitat de Catalunya, manté el nostre país en una situació de dèficit crònic d’infraestructures que afavoreix el dany social, econòmic, ambiental i en la salut resumit en els atesos precedents.
  • Atès que el disseny de les infraestructures viàries i ferroviàries de la RMB plantejat moltes dècades enrere ha estat més radial que perimetral i que el mencionat dèficit inversor estatal ha impedit en etapes més recents un replantejament del mateix. La connectivitat entre els vallesos, i entre ells i les comarques veïnes del Baix Llobregat, el Barcelonès Nord o Sud (exclosa Barcelona) o el Maresme, així com amb infraestructures clau com ara l’aeroport, ha de passar casi obligatòriament o bé per Barcelona o bé, majoritàriament, per l’AP7 de manera compartida amb l’immens trànsit rodat de persones i mercaderies que travessa Catalunya des de o cap a França. No hi ha alternatives raonables ni eficients. La R8, estatal, que podria ser una de les millors, es manté com una infraestructura ferroviària incapaç de donar servei a la immensa demanda potencial per deixadesa, manca d’intercanviadors i de freqüències. La B40, planificada des de 1966 (!!) i malgrat les promeses sempre incomplertes de tots els ministres de qualsevol govern espanyol, es manté aturada. Etc.
  • Atès que aquests fets impliquen grans dificultats per avançar de manera clara cap a un millor equilibri territorial a Catalunya amb importants conseqüències negatives per al conjunt del país, malgrat els esforços i els avenços de la Generalitat i en particular de la Conselleria de Territori amb realitats ja executades de molt alt impacte positiu com ara l’extensió de la fibra òptica al conjunt del territori català.
  • Atès, finalment, que l’administració que segurament ha comptat amb més suport estatal i marge de maniobra per planificar i executar noves infraestructures i serveis de mobilitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), té un perímetre d’actuació que té poc a veure amb la realitat metropolitana, per ser massa petit (quin sentit té, per exemple, que Sant Cugat hi formi part, i no Rubí, amb qui tenim un continu urbà?), ha vingut actuant tradicionalment atenent escassament les necessitats i les oportunitats de col·laboració amb la resta del país i ha acabat propiciant ella mateixa grans costos de congestió i bona part de la fenomenologia descrita.

Per aquestes raons proposem al Ple l’adopció dels següents

ACORDS

MESURES ORIENTADES A REDUIR EL VOLUM TOTAL DE TRÀNSIT PER L’AP7

  1. Instem les administracions estatals competents a cedir a la Generalitat de Catalunya d’una vegada per totes tot l’àmbit competencial, amb tot el finançament necessari, en matèria de rodalies.
  2. Instem les administracions competents a realitzar a la major brevetat les inversions necessàries per dotar la R8 de tota la seva capacitat operativa potencial. El que està fins ara és del tot inadmissible. Aquestes inversions hauran d’incorporar les relacionades amb els diversos intercanviadors o estacions nodals entre les diverses xarxes existents, entre les quals les dues que afecten Sant Cugat a Volpelleres i HGC.
  3. Instem les administracions competents a prioritzar d’una vegada l’execució del Corredor Mediterrani, infraestructura ferroviària que incorporarà un impacte socioeconòmic i ambiental al territori incomparable amb el de qualsevol altre projecte, com ara el de l’extensió de línies d’alta velocitat en territoris d’escassa demanda present i potencial.
  4. Instem les administracions estatals competents a finalitzar d’una vegada la planificació i l’execució de les obres del quart cinturó, la B40, en els trams que resten pendents, la majoria, amb ple respecte a la imprescindible preservació dels espais naturals, minimitzant l’afectació als nuclis urbans i prioritzant la sostenibilitat.
  5. Per tal de reduir el nombre total de desplaçaments, instem les administracions i els agents socials a aprofitar l’empenta que la pandèmia ha suposat en l’àmbit del teletreball, a millorar la seva regulació i generar entre tots els operadors del sistema les condicions necessàries per a que la seva progressiva extensió no afecti la productivitat ni la salut laboral, sinó que potenciï l’eficiència i les condicions de vida per a tothom.
  6. Animem la Generalitat de Catalunya en el seu conjunt, i en particular a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, a seguir propiciant les condicions que millorin l’equilibri territorial en el conjunt del país tot propiciant la implantació d’activitats tractores de tota mena (universitàries, científiques i tecnològiques, empresarials i les pròpies de l’administració pública i del sector institucional) seguint aquest criteri equilibrador.

MESURES ORIENTADES A REDUIR L’IMPACTE AMBIENTAL I EN LA SALUT DE LES PERSONES

  1. Instem totes les administracions competents a accelerar la descarbonitació de la mobilitat.
  2. Instem totes les administracions competents, igualment, a estudiar i implantar elements inhibidors de les emissions derivades de la mobilitat així com a preveure sempre que sigui possible el soterrament de les vies tant ferroviàries com viàries que travessen el país.
  3. Instem les administracions competents a innovar en l’aprofitament energètic de les infraestructures, tal com comencen a fer altres països. En particular, amb iniciatives com ara la instal·lació de sostre solar autopistes i altres vials, paviments solars i de càrrega de bateries per inducció o en l’aprofitament eòlic del pas de vehicles.

MARC INSTITUCIONAL

  1. Instem el conjunt de les forces polítiques catalanes a fer allò que calgui per finalitzar el més aviat possible amb l’ofec econòmic que patim com a societat que entre moltes altres afectacions comporta els dèficits d’infraestructures ressenyats en aquesta moció.
  2. Instem les administracions competents a repensar l’estructura institucional catalana per afavorir un millor equilibri territorial, una millor distribució de la demanda i de la renda així com l’extensió de la igualtat d’oportunitats i de les condicions de qualitat de vida en el conjunt del territori. Ho fem especialment des de la constatació de l’obsolescència de l’àmbit territorial de l’AMB i les seves conseqüències negatives tant dins (greus costos de congestió) com fora (intensa pèrdua relativa de pes econòmic i d’oportunitats socials, risc de desertització).
  3. Comunicar aquesta moció a la Generalitat de Catalunya, al govern d’Espanya, a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a l’AMB, a l’ATM, als agents socials (principals sindicats i patronals) i a les cambres de comerç dels territoris interessats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.