Skip to content

Sant Cugat, un model diferencial d’èxit

  • by

EL MODEL SANT CUGAT

Fa 40 anys, cap el 1980, Sant Cugat tenia uns 30.000 habitants i les diferències amb la resta de municipis de l’entorn no eren tan pronunciades. De fet, Sant Cugat era el petit dels de l‘entorn, en aquell moment Rubí tenia uns 43.000 habitants, Cerdanyola 51.000, Terrassa 155.000 i Sabadell 185.000.

La principal diferència era sobretot que Sant Cugat, amb molt menys pes industrial que per exemple Rubí, Sabadell i Terrassa, va patir menys les ferides del “desarrollismo”. Tenia també dos elements clarament diferencials: les estacions de FGC i el camp de Golf.

De fet es pot dir que aleshores hi havia almenys quatre pobles dins Sant Cugat i que tenien molt poca relació entre ells:

  • Els originaris, els del poble de sempre (“DTV’s”), residents al nucli històric, amb alta densitat de petits comerciants, professionals i manufacturers.
  • Poble dormitori, descendents sovint dels estiuejants de Barcelona tan abundants fins els anys ’70, residien generalment al que avui en diem l’Eixample, la zona del golf, part de Mirasol i Valldoreix, portaven els fills a estudiar a Barcelona o a les escoles privades que hi havia aleshores, normalment vinculades a moviments religiosos diversos.
  • Immigració espanyola, persones residents sobretot al que aleshores es deia “rere el Monestir”, el barri de Sant Francesc i l’Avinguda de Cerdanyola, sovint treballadores i treballadors de les aleshores escasses empreses industrials del municipi (Condiesel, Albus…).
  • Valldoreix i els barris perifèrics. Mirasol, La Floresta i Les Planes, eren aleshores pobles a part amb dèficits molt greus, cadascun amb la seva història i identitat i socialment molt desconnectats del centre. També evidentment els altres petits nuclis residencials dispersos pel municipi (Sol-i-Aire, Can Barata…).

Què és el Model Sant Cugat?

L’any 1980 tant Sant Cugat com Rubi i Cerdanyola gaudien encara de sòl molt abundant pendent de conceptualitzar i desenvolupar. Feia 4 anys que s’havia aprovat el Pla General Metropolità (PGM) del ’76 que atenent a la gran extensió del nostre terme preveia un Sant Cugat semblant a les gran ciutats vallesanes amb uns 200.000 habitants o més.

El model Sant Cugat, com a visió diferenciada del que ha de ser una ciutat mitjana de les de l’entorn de Barcelona, arrenca l’any 1987 amb l’arribada de CiU al govern municipal de la mà de l’alcalde Joan Aymerich. Va ser aleshores quan es van prendre les decisions estratègiques clau i diferents de les dels nostres municipis veïns, i que han conduït Sant Cugat a ser el que és avui: un model d’èxit indiscutible, basat en tres grans eixos:

  • Limitació al creixement i model urbanístic. Qualitat de vida. Ciutat jardí
    • Les previsions del PGM es van limitar a la meitat. Es deia que Sant Cugat no hauria de superar els 100.000 habitants.
    • Sant Cugat es va oposar al model metropolità dominant de ciutat compacta limitant les alçades dels edificis i esponjant el seu model urbanístic. Es van deixar de fer edificis residencials que superessin el planta + 4 i que no disposessin d’espais entre ells. És clarament perceptible la diferència entre l’urbanisme dominant a l’Avinguda Cerdanyola, nombrosos carrers del centre i de les rambles del Celler i Ribatallada del de les expansions posteriors: Eixample, Torreblanca, Coll Favà, Parc Central, Can Mates i Volpelleres.
    • Protecció de Collserola, especialment de l’espai de la Torre Negra.

  • Potenciació socioeconòmica
    • Imprescindible per equilibrar la ciutat. El cost per habitant del manteniment d’una ciutat amb poca densitat és molt més elevat, requereix de la generació de riquesa d’un teixit empresarial potent així com de la seva aportació fiscal.
    • Sant Cugat va reservar i promocionar sòl disponible per activitats empresarials d’indústria avançada i de serveis, combinades amb activitats manufactures tradicionals i un comerç urbà potent. Va passar de ser un ciutat dormitori a ser la que presenta la millor ràtio entre llocs de treball i residents. Té un atur molt més alt del que voldríem, però baixíssim en el seu context.
    • La potenciació del teixit públic i privat en els àmbits educatiu, universitari i d’innovació proporciona un marc únic per al desenvolupament personal i professional, especialment per als nostres joves. L’aposta per exemple per la implantació d’ESADE Creapolis a la ciutat ho exemplifica clarament.
    • Sant Cugat ha liderat nombroses iniciatives tendents a potenciar el valor afegit de la seva economia, dins i fora del municipi, avui abandonades.

  • Cohesió social i potenciació cultural
    • A Sant Cugat hi ha evidentment persones i famílies desafavorides, en risc d’exclusió, però menys que a l’entorn. La capacitat del municipi per no deixar ningú enrere és molt més alta. La desigualtat és certament elevada però no perquè hagi molta pobresa sinó perquè hi ha gran fortunes al nostre municipi.
    • Ja no és un municipi amb molts pobles endins desconnectats. El progrés ha arribat a totes les contrades, clarament, tot i que encara de forma desigual sobretot en el cas de La Floresta i Les Planes. Tots els barris estan per sobre de la mitjana catalana en termes de condició socioeconòmica dels residents.
    • Sant Cugat té un teixit associatiu realment potent que juga un paper importantíssim en la cohesió de la societat.
    • L’existència del Monestir, i molt especialment l’aposta per la construcció del Teatre Auditori, en un moment en que no era gens òbvia, juntament amb la resta d’equipaments i iniciatives molt variades, han incidit clarament en la construcció d’una identitat pròpia de ciutat vinculada a la cultura.

A aquests tres grans eixos originals es van afegir un quart i un cinquè ja en l’etapa Recoder:

  • Gestió pública avançada

L’Ajuntament de Sant Cugat va posar en marxa una bateria de programes de millora de la seva pròpia gestió, cercant eficiència i mirant de ser una administració competitiva. Va rebre nombrosos reconeixements a nivell nacional, estatal i internacional i es va convertir una referència de bona administració pública, essencialment, a través de dues grans línies de treball:

  • PACTE: Pla d’alineació estratègica i competitivitat.
  • Smart City, ús de tecnologia per a la millora de l’eficiència en els serveis públics.

  • Potència empresarial, educativa i universitària

Sant Cugat va guanyar en aquella època una forta capacitat d’atracció d’empreses i institucions basades en coneixement de tota mena, des d’escoles locals o internacionals a ESADECreapolis. Es va desenvolupar un ecosistema del qual l’Ajuntament era una peça important, un motor, capaç de promoure coses com ara la presentació d’una candidatura per acollir la seu del Institut Europeu de Tecnologia a Brussel·les amb 400 persones pagant-s’ho de la seva butxaca.

Va esdevenir un hub tecnològic i empresarial de referència, va acollir nombroses empreses i va capgirar per complet la seva posició de ciutat dormitori per esdevenir el municipi amb major capacitat d’atracció econòmica de Catalunya. Durant el primer mandat de la Mercè Conesa Sant Cugat es va situar en el primer lloc estatal en creixement del nombre d’empreses, de llocs de treball i de reducció de l’atur i va engrandir encara més el seu prestigi com a entorn generador d’oportunitats per a tothom.

– – – – 

Aquests vectors han fet de Sant Cugat un cas d’èxit molt notable, la qualitat de vida que proporciona als seus residents és molt més alta que la dels municipis de l’entorn. No és només l’urbanisme, que també, ho és tot. És l’equilibri entre els diversos vectors clau que fa que aquest sigui el nostre poble, el lloc on ens relacionem, on estimem, on creixem com a persones obertes, solidàries i responsables. On ens podem formar i podem treballar al màxim nivell. Som un exemple de diversitat, de tolerància i de pau. Un lloc tranquil i alhora dinàmic. Un reducte verd al cor de la metròpoli. Una ciutat, com diem sempre, a escala humana.

Això s’ha aconseguit amb el concurs i la bona voluntat de molta gent, de tots colors i perfils, des de la política local però també des de la vida associativa i de les entitats, des de la cultura i l’educació, l’esport, les confessions i les empreses i comerços. Sumant veus i voluntats plurals, integrant i avançant, any rere any. 

Ni era ni és tot perfecte, hi ha grans reptes pels quals cal seguir treballant, Però carai, mantenir allò essencial d’això tan bo que tenim, millorant tot el que calgui, és una ambició il·lusionant, especialment ara que no podem deixar de constatar que tot plegat està en risc. 

Per això hi som. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.